Entrevista a Claudi Fuster
Claudi Fuster, autor de La volta a lescola en vuitanta móns
Prefereixo immigrants que marginats
Claudi Fuster treballa com a professor danglès a lIES Miquel Taradell situat al barri del Raval de Barcelona. La diversitat cultural amb la que es troba a les aules i les situacions excepcionals que viu lhan dut a publicar el seu diari de mestre. El llibre titulat La volta a lescola en vuitanta móns és un recull danècdotes viscudes personalment pel professor i que volen reflectir la situació actual de diversitat a moltes aules catalanes.
Que el va portar a escriure aquest llibre?
Sempre ho he fet descriure al meu diari personal allò que em passava a les classes tant amb els alumnes com amb els exercicis. Si alguna activitat no havia sortit bé, me lapuntava per intentar que pogués sortir millor quan la tornés a repetir. La situació excepcional amb la que jo treballo em va portar a escriuren un llibre i com que la Marta Mata, la Presidenta del Consell Escolar de lEstat, em va animar a publicar-ho doncs vaig tirar endavant el projecte. I la veritat és que el éxito sorprende a la propia empresa.
A qui va dirigit el seu llibre?
En principi va dirigit a tothom, però en concret als professors. Magradaria que si es troben en una situació similar a les que relato en ell vegin que també em va passar a mi. Jo crec que en lactualitat hi ha un greu problema amb els professors. En general son llicenciats que no han passat per la indústria i que no tenen vocació per educar. A més és una feina mal pagada, desprestigiada, però gens fàcil. Penseu que cada una de les històries dels meus alumnes em fan patir. Perquè les coneixes i és difícil no pensar-hi. Jo quan arribo a casa el que faig és tocar el piano per desconnectar.
Parlant ja de la diversitat cultural, què nopina de la concentració de tots els immigrants a les mateixes escoles?
Jo la veig positiva perquè els immigrants no són els nens sinó els pares. Matrimonis que van decidir marxar del seu país per poder donar al seu fill alguna vida millor. Ells no trien que van a viure a Barcelona perquè sí. Ells busquen una casa que estigui a prop dalgun cosí seu o dalgun amic. Llavors, quan al nen li han tret el seu barri, la seva ciutat i els seus amics, es molt millor que estigui al costat dalgun referent, algun cosí que lajudi a integrar-se en la nova ciutat. És per això que si veu gent del seu país, es sentirà com a casa. La veritat és que jo prefereixo immigrants que marginats.
Creu que ara tots els alumnes tenen les mateixes possibilitats darribar a la universitat?
A veure, teòricament sí. Tots els alumnes tenen la possibilitat daccedir a la universitat però hi ha el gran problema que és la pobresa. En aquestes famílies el que prima és la subsistència i si no hi ha per menjar doncs a la que tenen edat per treballar ja ho han de fer. Pensa que la família és una unitat de producció i cada membre sha de guanyar el seu plat a taula. Si hi ha un negoci familiar, tots hi han de collaborar... Però bé pensem que fa uns anys aquí això també passava. Si els pares tenien un negoci familiar tots hi havíem de collaborar. Que no passi com al meu poble on el pastisser feia que el seu fill portés els encàrrecs amb la bicicleta als veïns i així es guanyava unes propines per anar al cinema fins que laltre pastisser del poble el va denunciar per explotació de menors. Però bé, anècdotes a part, en definitiva considero que el gran problema és la pobresa.
Considera que la nostra és una societat classista o racista?
Classista completament. I tenim un exemple clar amb qualsevol raça. Un daquests dominicans que jo tinc a classe, amb robes amples, amb la gorra, vestits a lo latin kings, si tel creues pel carrer segur que et canvies de vorera perquè penses que et volen robar. En canvi, el fill del cònsol de la República Dominicana, que segur que és un noi ben vestit, amb bons modals, etc., segur que no et fa cap tipus de por, i son del mateix país eh?
A què creu que es deu aquesta connotació negativa del llenguatge en la paraula immigrants?
No ho sé però tu pensa en les dites populars i ja veuràs que la gran majoria estan composats amb to masclista o racista. Treballar com un negre, etc. Jo crec que com que en el fons tots som immigrants, volem passar-li a laltre el ser desgraciat. Per exemple, jo tenia a la meva classe un marroquí daquests completament integrat, que parlava un català perfecte, que li deia a un altre marroquí acabat darribar moro mierda. Vull dir que el sentit que se li dóna a les paraules pot ser molt negatiu.
Considera que és lIslam la religió més difícil?
Home, jo crec que totes les religions son difícils. Per exemple pensa en el cristianisme que diu ser avançada. Cada any moren milers de persones de sida i els alts càrrecs no diuen que es posin un condó. En canvi, en molts sentits lIslam va suposar una alliberació per lIndostan. LIslam diu que tots els homes son fills de Déu, que tots som iguals. Trenca amb les castes. Per això jo em pregunto, som els cristians més avançats? Doncs no ho sé, en el fons lorigen de les dues religions tampoc no dista tant. Sigues bo, fes caritat, la única justícia és la de Déu. En la teoria moltes diferencies no hi ha, ara, la pràctica és una cosa diferent.
Què nopina de les mesures preses a les escoles de França?
Mira, a mi em molesten molt més els piercings i les crestes dels anti-sistema que no pas el mocador. A mi només mofèn quan fem alguna excursió i els pares deixen anar al nen però no a la seva germana. O bé quan al sortir de lescola el germà li dóna la motxilla a la seva germana perquè li carregui fins a casa i si algun amic li vol tocar el cul que li toqui. Això és molt injust i mindigna molt. Però es que ens ha costat molt fer entendre als nois que les noies no son les seves esclaves i que no sels hi pot tocar el cul si elles no volen. Però les noves generacions ja ho van entenent.
Així doncs, creu que anem cap a un canvi?
Crec que la clau del canvi està en les noies. Pensa que de les 10 millors notes de la classe 8 son noies. Que es prepari lIslam perquè les noies faran una revolució, ja no voldran patir el que han viscut les seves mares. Llavors, per desgracia, la solució que troben molts homes és pegar les serves dones que es volen alliberar, però bé, amb allunyar-se dels maltractadors en tenen suficient.
Prefereixo immigrants que marginats
Claudi Fuster treballa com a professor danglès a lIES Miquel Taradell situat al barri del Raval de Barcelona. La diversitat cultural amb la que es troba a les aules i les situacions excepcionals que viu lhan dut a publicar el seu diari de mestre. El llibre titulat La volta a lescola en vuitanta móns és un recull danècdotes viscudes personalment pel professor i que volen reflectir la situació actual de diversitat a moltes aules catalanes.
Que el va portar a escriure aquest llibre?
Sempre ho he fet descriure al meu diari personal allò que em passava a les classes tant amb els alumnes com amb els exercicis. Si alguna activitat no havia sortit bé, me lapuntava per intentar que pogués sortir millor quan la tornés a repetir. La situació excepcional amb la que jo treballo em va portar a escriuren un llibre i com que la Marta Mata, la Presidenta del Consell Escolar de lEstat, em va animar a publicar-ho doncs vaig tirar endavant el projecte. I la veritat és que el éxito sorprende a la propia empresa.
A qui va dirigit el seu llibre?
En principi va dirigit a tothom, però en concret als professors. Magradaria que si es troben en una situació similar a les que relato en ell vegin que també em va passar a mi. Jo crec que en lactualitat hi ha un greu problema amb els professors. En general son llicenciats que no han passat per la indústria i que no tenen vocació per educar. A més és una feina mal pagada, desprestigiada, però gens fàcil. Penseu que cada una de les històries dels meus alumnes em fan patir. Perquè les coneixes i és difícil no pensar-hi. Jo quan arribo a casa el que faig és tocar el piano per desconnectar.
Parlant ja de la diversitat cultural, què nopina de la concentració de tots els immigrants a les mateixes escoles?
Jo la veig positiva perquè els immigrants no són els nens sinó els pares. Matrimonis que van decidir marxar del seu país per poder donar al seu fill alguna vida millor. Ells no trien que van a viure a Barcelona perquè sí. Ells busquen una casa que estigui a prop dalgun cosí seu o dalgun amic. Llavors, quan al nen li han tret el seu barri, la seva ciutat i els seus amics, es molt millor que estigui al costat dalgun referent, algun cosí que lajudi a integrar-se en la nova ciutat. És per això que si veu gent del seu país, es sentirà com a casa. La veritat és que jo prefereixo immigrants que marginats.
Creu que ara tots els alumnes tenen les mateixes possibilitats darribar a la universitat?
A veure, teòricament sí. Tots els alumnes tenen la possibilitat daccedir a la universitat però hi ha el gran problema que és la pobresa. En aquestes famílies el que prima és la subsistència i si no hi ha per menjar doncs a la que tenen edat per treballar ja ho han de fer. Pensa que la família és una unitat de producció i cada membre sha de guanyar el seu plat a taula. Si hi ha un negoci familiar, tots hi han de collaborar... Però bé pensem que fa uns anys aquí això també passava. Si els pares tenien un negoci familiar tots hi havíem de collaborar. Que no passi com al meu poble on el pastisser feia que el seu fill portés els encàrrecs amb la bicicleta als veïns i així es guanyava unes propines per anar al cinema fins que laltre pastisser del poble el va denunciar per explotació de menors. Però bé, anècdotes a part, en definitiva considero que el gran problema és la pobresa.
Considera que la nostra és una societat classista o racista?
Classista completament. I tenim un exemple clar amb qualsevol raça. Un daquests dominicans que jo tinc a classe, amb robes amples, amb la gorra, vestits a lo latin kings, si tel creues pel carrer segur que et canvies de vorera perquè penses que et volen robar. En canvi, el fill del cònsol de la República Dominicana, que segur que és un noi ben vestit, amb bons modals, etc., segur que no et fa cap tipus de por, i son del mateix país eh?
A què creu que es deu aquesta connotació negativa del llenguatge en la paraula immigrants?
No ho sé però tu pensa en les dites populars i ja veuràs que la gran majoria estan composats amb to masclista o racista. Treballar com un negre, etc. Jo crec que com que en el fons tots som immigrants, volem passar-li a laltre el ser desgraciat. Per exemple, jo tenia a la meva classe un marroquí daquests completament integrat, que parlava un català perfecte, que li deia a un altre marroquí acabat darribar moro mierda. Vull dir que el sentit que se li dóna a les paraules pot ser molt negatiu.
Considera que és lIslam la religió més difícil?
Home, jo crec que totes les religions son difícils. Per exemple pensa en el cristianisme que diu ser avançada. Cada any moren milers de persones de sida i els alts càrrecs no diuen que es posin un condó. En canvi, en molts sentits lIslam va suposar una alliberació per lIndostan. LIslam diu que tots els homes son fills de Déu, que tots som iguals. Trenca amb les castes. Per això jo em pregunto, som els cristians més avançats? Doncs no ho sé, en el fons lorigen de les dues religions tampoc no dista tant. Sigues bo, fes caritat, la única justícia és la de Déu. En la teoria moltes diferencies no hi ha, ara, la pràctica és una cosa diferent.
Què nopina de les mesures preses a les escoles de França?
Mira, a mi em molesten molt més els piercings i les crestes dels anti-sistema que no pas el mocador. A mi només mofèn quan fem alguna excursió i els pares deixen anar al nen però no a la seva germana. O bé quan al sortir de lescola el germà li dóna la motxilla a la seva germana perquè li carregui fins a casa i si algun amic li vol tocar el cul que li toqui. Això és molt injust i mindigna molt. Però es que ens ha costat molt fer entendre als nois que les noies no son les seves esclaves i que no sels hi pot tocar el cul si elles no volen. Però les noves generacions ja ho van entenent.
Així doncs, creu que anem cap a un canvi?
Crec que la clau del canvi està en les noies. Pensa que de les 10 millors notes de la classe 8 son noies. Que es prepari lIslam perquè les noies faran una revolució, ja no voldran patir el que han viscut les seves mares. Llavors, per desgracia, la solució que troben molts homes és pegar les serves dones que es volen alliberar, però bé, amb allunyar-se dels maltractadors en tenen suficient.
0 comentarios