Crònica Sant Jordi

Els nens dibuixen el Sant Jordi de Rubí

La jornada de Sant Jordi a Rubí s’anunciava una setmana abans amb les paradetes de roses i llibres que cada any es poden trobar pels carrers de la ciutat. El 23 d’abril, ja de bon matí, queda tallat el carrer major de la ciutat que es veu inundat per vianants que passegen i busquen el llibre que havien de comprar. La gent camina amb aire festiu, de distensió. Hi ha la creença, entre els venedors de llibres, que el fet que sigui dissabte afavorirà la festa. Aquest dia, al carrer Francesc Macià no s’ha de mirar per creuar a l’altre vorera perquè no hi ha cap cotxe. La gent no té la pressa habitual d’arribar tard a la feina o a l’escola. És un dia familiar, de parella, en definitiva, un dia de festa.

A la ciutat s’organitzen activitats des del 18 d’abril. Obres de teatre, pel•lícules en versió original, exposicions, lliuraments de premis i trobades de gegants. El dia de Sant Jordi en canvi, els grans protagonistes son els infants. De bon matí construeixen un conte gegant amb l’ajuda de diversos il•lustradors de la ciutat. A la tarda, i commemorant el seu quart centenari, els infants realitzen la construcció de titelles del Quixot. Posteriorment els nens poden gaudir d’un ball infantil. El passeig per l’illa de vianants es veu sorprès per un ball itinerant. La companyia de teatre El Negro i el Flaco, vestits amb robes medievals toquen tambors i trompetes i animen els carrers a ritme de salsa. També intenten fer més amena la jornada a aquells que han de treballar entrant als comerços i regalant punts de llibre. Això sí, s’ha de valorar el gran esforç dels actors per obrir-se pas entre la multitud que hi havia passejant. En algunes ocasions ni tant sols es veuen els músics, simplement es pot sentir la música dels seus tambors.

Un any mal organitzat
A diferencia de l’any anterior, en aquest les parades de roses ocupen totes les zones del carrer major i dificulten bastant el pas als vianants. La manca d’organització també entorpeix les activitats que s’organitzen als carrers. En el moment de la construcció de les titelles del Quixot, costa distingir els nens que hi participen dels venedors de roses. A l’acte d’elaboració del conte gegant l’activitat no va com s’esperava ja que, com és habitual a la ciutat, comença amb més de mitja hora de retard. Son moltes les queixes que han sortit per la manca d’organització. No és la primera vegada que les activitats que es preveuen a Rubí, no surten com s’esperava o com anunciava el programa. L’exemple més recent és la festa del Carnestoltes on la desfilada no va començar ni al lloc ni a l’hora que s’indicaven al programa.

Beneficis i problemes
Malgrat que algunes persones hagin afirmat que la festa s’ha comercialitzat, la realitat és que deixant a un costat la festivitat d’un dia tant assenyalat com és Sant Jordi, hi ha una altre vessant molt important d’aquest dia. Em refereixo, sens dubte, als beneficis que s’hi obtenen. Cada any augmenten les vendes de llibres, i els rànkings dels més venuts és el més esperat pels escriptors. L’any passat es van superar les previsions dels llibreters, malgrat la pluja de la tarda, que van ingressar uns 20 milions d’euros. Per aquest anys s’espera que els resultats augmentin. Entre els més venuts de l’edició de l’any passat hi vam trobar “El Codi da Vinci”, de Dan Brown, en castellà i “No sé si m’explico”, d’Andreu Buenafuente, en català. A l’edició d’enguany, els llibres més reclamats eren la novel•la de Carlos Ruiz Zafón “L’ombra del vent”, “Ángels i dimonis” del mateix Dan Brown i “La velocitat de la llum” de Javier Cercas. També s’ha de destacar, encara que ja sigui tradició de cada any que, així com es podia arribar a trobar a primera hora roses a cinc euros, al vespre, quan ja s’estava recollint era fàcil obtenir-ne una per només 2. A part dels venedors de roses i llibres hi ha un altre col•lectiu que també en treu beneficis d’aquesta festa. M’estic referint als grups de joves o estudiants als que les paradetes els serveixen per recollir diners per al viatge de fi de curs. Entre aquests grups hi podem trobar des d’agrupacions escoltes com l’Albada o l’Eixam fins els instituts públic de la ciutat com l’IES La Serreta o el Duc de Montblanc. Semblant a la polèmica entre escriptors professionals i artistes mediàtics que escriuen llibres, aquest any a Rubí ha passat un fet similar. Diverses floristeries han mostrat la seva disconformitat amb el que ells han anomenat “intrusisme professional” dels adolescents. La queixa va sorgir quan diverses botigues es van trobar a la porta parades d’estudiants que havien comprat flors a grans proveïdors. No es va arribar a cap enfrontament directe o manifestació però no s’han amagat ni la tensió ni les queixes entre els dos grups venedors de flors.

Com a dada històrica recordem que el dia 23 d’abril coincideix amb la mort de Cervantes, Garcilaso de la Vega i Shakespeare i que la primera vegada que es va celebrar el dia del llibre va ser al 1930. Quan es parla de la comercialització del dia de Sant Jordi fa por que tot això acabi per explotar i derivi en la desaparició d’aquesta festa popular i de tants anys de tradició. El motiu original de la festa, objectivament, és prou interessant; foment de la cultura mitjançant la lectura i un petit obsequi amb una flor preciosa: la rosa. Si ens oblidéssim de la resta, vendes, diners, beneficis, tot seria molt més fàcil i, perquè no dir-ho, més bonic.